3. Tercera carta: els dies iguals

He començat a tenir una rutina, que és una manera de sobreviure quan no tens ganes.

Em llevo, camino fins a la punta, torno, arreglo alguna cosa de la casa, llegeixo. He tornat a llegir, després de mesos, començant per un llibre que tu havies deixat a mitges al calaix de la tauleta i que no havia gosat obrir fins ara.

Hi ha una cosa curiosa: aquí les coses continuen passant sense mi. Les gavines, les marees, la pluja. Al principi em semblava una ofensa, una prova que el món no s'atura ni un segon encara que el meu s'hagi aturat del tot. Ara em sembla un descans, la prova que hi ha alguna cosa que no depèn de mi ni de la meva pena per continuar sent el que és.