6. Sisena carta: tornar

Torno dilluns. He posat ordre a la casa i he deixat una nota per al proper que vingui, perquè segur que vindrà algú altre a curar-se aquí. Hi he escrit: «Si has arribat fins aquí és perquè alguna cosa s'ha trencat. Aquí no es repara, però es descansa. Prou és, de moment.»

No he trobat respostes. No sé per què va passar i he deixat de demanar-ho, no per resignació sinó perquè he entès que la pregunta em mantenia quiet, girant sobre ella mateixa com una barca amarrada.

He pensat molt, aquests darrers dies, en totes les coses petites que no vaig saber valorar prou quan les tenia: el soroll que fèieu al matí a la cuina, les discussions inútils per coses que ara em semblen ridícules, la manera com et queixaves del fred exactament el mateix dia cada any, com si el cos ho tingués marcat al calendari. Ara donaria qualsevol cosa per tornar a sentir aquella queixa avorrida, i em fa gràcia i em fa mal alhora adonar-me que és precisament allò petit el que més trobo a faltar, més que els grans moments que hauria dit, abans, que eren els importants.