11. El notari, altra vegada

Molts anys després d'aquella primera carta que havia arribat entre una factura de la llum i propaganda d'una assegurança dental, en Ramon va rebre'n una altra amb el mateix tipus de sobre, del mateix despatx, ara portat pel fill del notari que l'havia atès la primera vegada. Li demanaven que passés a signar uns papers: la finca, ampliada i sanejada, quedava formalment repartida entre ell i en Martí, en previsió, deia el text amb la fredor pròpia dels documents, «de qualsevol eventualitat».

En Ramon va llegir la paraula «eventualitat» tres vegades abans de deixar el full sobre la taula. No li va fer por, cosa que el va sorprendre. Havia après, en aquells anys de terra i d'oliveres, que preparar el que vindrà no és rendir-se davant seu, sinó una altra manera de tenir cura dels que es queden.

Va anar al despatx un matí de tardor, amb en Martí al costat, i mentre signaven els papers va recordar aquell primer viatge, sol, amb la ràdio apagada i l'opressió al pit que havia atribuït al cafè. Li va explicar a en Martí, per primer cop amb tots els detalls, com havia estat aquell dia: la por, la carta, el mapa al mòbil, les catorze setmanes que s'havien convertit en una vida sencera.

—I si no haguessis vingut? —li va preguntar en Martí, mentre sortien del despatx cap al cotxe.

—Llavors tu no series qui ets, ni aquesta conversa existiria, ni hi hauria cap etiqueta amb els nostres noms —va contestar en Ramon—. De vegades penso que la vida no és res més que una cadena de portes que algú decideix, un dia qualsevol, no deixar tancades.

Van tornar a la finca just a temps per veure la posta de sol des del revolt del camí, el mateix punt on el pare d'en Ramon s'havia aturat cada matí durant quaranta anys i on en Ramon havia après, molt més tard del que li hauria agradat, a llegir el silenci com una forma d'amor. Es van quedar allà una estona, pare i fill, sense dir gran cosa, mirant com la llum baixava sobre les oliveres que ja duien quatre noms escrits en una etiqueta i que, d'aquí a uns anys, en durien probablement algun més.