3. Els veïns

La comunitat de veïns va convocar una reunió extraordinària. L'ordre del dia deia «ús de les vivendes», redactat amb una cura excessiva que ja anunciava el que vindria.

Va durar dues hores. Es van dir coses lletges amb paraules educades, que és la manera més eficient de fer mal. Algú va parlar de «seguretat de l'edifici». Algú altre, de «drets adquirits». Ningú va dir la paraula que tots pensaven, però tots la van sentir igualment.

La Roser, asseguda al costat d'en Lluís, notava com les mans li tremolaven sota la taula. Va pensar en l'Amina, sola a casa, esperant, sense saber que en aquell moment es discutia si tenia dret a existir al replà del segon pis.