4. El límit

Al maig van demanar-los una segona acollida: un noi de disset anys, sol, amb una situació complicada i un historial que la treballadora social els va resumir amb frases curtes i evasives que haurien d'haver-los alertat més del que els van alertar.

Van dir que sí sense pensar-hi gaire, animats potser per l'èxit relatiu amb l'Amina. Va ser un error, i tots dos ho van saber abans de reconèixer-ho en veu alta.

El noi, que es deia Bilal, no dormia de nit, sortia, tornava a hores impossibles i va desaparèixer dues vegades, una d'elles durant tres dies sencers en què la Roser gairebé no va dormir esperant una trucada de la policia.