6. Deu anys

Deu anys després de la primera trucada al replà, la Roser i en Lluís ja no acullen a casa, per raons de salut i d'edat, però la comunitat de veïns del carrer Tercer manté una xarxa d'ajuda que va néixer, sense que ningú ho planegés, d'aquella primera reunió tensa.

La Carme del quart hi va acabar dedicant part de la seva jubilació, coordinant famílies disposades a acollir temporalment. En Lluís, que ja no pot pujar i baixar escales amb la mateixa facilitat, fa de telefonista de la xarxa: truca, escolta, apunta noms en una llibreta que la Roser li va regalar amb la inscripció «Per als teus veïns» a la primera pàgina.

L'Amina els visita cada Nadal amb el seu marit i, des de fa dos anys, amb una filla petita que els diu «iaia Roser» i «iaio Lluís» sense que ningú li hagi hagut d'ensenyar a fer-ho: ho ha après sentint com la seva mare els anomena.