7. La llibreta

Quan en Lluís va complir vuitanta anys, la xarxa de veïns li va regalar una llibreta nova, perquè l'antiga s'havia omplert de noms, dates i telèfons ratllats i tornats a escriure. A la primera pàgina, la Carme hi havia enganxat una fotografia de tots els que havien passat per la casa del carrer Tercer al llarg dels anys, agrupats en un sopar que havien fet expressament per treure-la.

En Lluís va passar tota una tarda mirant els noms de la llibreta vella abans de traslladar-los, un a un, a la nova, com si fes una mena d'inventari sagrat. Alguns noms li costaven de recordar amb cara; d'altres li tornaven sencers, amb veu i tot, com si els tingués al davant.

—Aquí hi ha molta gent que ja no viu —va comentar a la Roser, amb la llibreta oberta a la falda.