La parada número nou

La Fina portava la parada número nou del mercat des dels disset anys. No tenia estudis i deia sovint que no sabia res de la vida, cosa que era la mentida més gran de tot el mercat.

La parada era petita, encaixada entre la peixateria d'en Robert i el forn de la Carme, però tenia una cosa que les altres no tenien: una balança vella de plats de llautó que la Fina no volia canviar per res del món, tot i que el gremi li havia ofert tres cops una de digital.

«Amb aquesta balança he pesat quaranta anys de vida d'aquest barri», deia quan algú li ho proposava. «No la canvio per un aparell que xiula.»