La dona dels camins

Teresa de Cepeda y Ahumada va néixer el 1515 a Àvila, en una família de mercaders enriquits amb ascendència jueva conversa, un origen que la seva família procurava mantenir discret en la Castella obsessionada per la puresa de sang del segle XVI. El seu pare, Alonso, era home lector i pietós; la mare, Beatriz, va morir quan Teresa tenia tretze anys, deixant-la, com ella mateixa recordaria, orfe just quan començava a necessitar-la més.

De nena havia estat una lectora voraç de llibres de cavalleries, i diu la tradició familiar, recollida per ella mateixa al «Llibre de la vida», que amb set anys va intentar fugir de casa juntament amb un germà per anar a terres de moros a fer-se martirs, un projecte que un oncle va interrompre a poca distància de la ciutat. L'anècdota, explicada per ella amb un somriure retrospectiu, mostra ja un temperament que combinava imaginació desbordant i determinació pràctica.

Adolescent, va viure un període que ella mateixa qualificaria durament als seus escrits com de vanitat i distracció: interès per la roba, per agradar, per les converses lleugeres amb cosins i coneguts. El seu pare, alarmat, la va internar en un convent-col·legi de la ciutat per a la seva educació, on Teresa va començar a plantejar-se seriosament, per primera vegada, la vida religiosa, encara que amb reticències que ella descriuria com una lluita constant entre el desig de plaure Déu i el desig de plaure el món.