Un adolescent i un ordinador

Carlo Acutis va néixer el 3 de maig de 1991 a Londres, on els seus pares, Andrea Acutis i Antonia Salzano, hi vivien per raons professionals del pare, vinculat al sector assegurador. La família era d'origen milanès i, pocs mesos després del naixement de Carlo, va tornar a instal·lar-se a Milà, ciutat on el noi va créixer, va anar a l'escola i va viure pràcticament tota la seva vida curta. Aquest origen londinenc, sovint recordat en les biografies posteriors, és un fet documentat pel registre civil britànic i pel certificat de baptisme, que Carlo va rebre pocs dies després de néixer a la parròquia de Our Lady of Dolours de Londres, a petició explícita d'una tia de la família que hi tenia contactes.

La infància de Carlo Acutis a Milà transcorre, segons totes les fonts, en un ambient familiar benestant però no especialment religiós en els primers anys. La mateixa Antonia Salzano ha explicat en nombroses entrevistes posteriors a la mort del seu fill que ella i el seu marit anaven a missa només en ocasions assenyalades, com Nadal o Pasqua, i que la iniciativa d'una vida de fe més constant va venir, paradoxalment, del seu fill petit. Aquest relat, que ha esdevingut un dels eixos centrals de la narrativa devocional sobre Carlo, prové gairebé exclusivament del testimoni matern i d'altres familiars propers, recollit en llibres, entrevistes i en la documentació aportada durant el procés de beatificació; no hi ha, per la naturalesa mateixa dels fets —la vida quotidiana d'una família dins de casa seva—, documents independents que ho corroborin més enllà del relat familiar, per bé que aquest relat és consistent i no ha estat mai contradit per altres persones properes a la família.

Segons expliquen els seus pares i diverses mainaderes que se'n van ocupar de petit, Carlo hauria mostrat des de molt jove un interès espontani per l'Eucaristia i per la pregària, demanant per anar a missa i insistint per rebre la comunió abans fins i tot de l'edat habitual. Aquests episodis concrets —com el fet, molt citat, que demanés visitar esglésies durant passejades familiars o que resés el rosari amb la seva àvia— pertanyen també a la categoria del testimoni familiar tardà i devocional, no a fets documentats de manera contemporània i independent. Cal distingir-los, per tant, dels fets biogràfics bàsics —lloc i data de naixement, escolarització, malaltia i mort— que sí que consten en registres civils, escolars i mèdics.