El fil vermell de l'àvia

Vine, apropa't al llit, tapa't bé les cames que fa una miqueta de fresca, i deixa que t'expliqui una història com Déu mana, no com les que et despatxo quan tinc pressa i el sopar es refreda. Aquesta és llarga, i si et fas petit dins de les mantes i tanques els ulls a poc a poc, t'arribarà tota sencera, com si te la posés als llavis amb cullera, a poc a poc, sense pressa.

Hi havia una vegada, en un poble que ja no existeix amb aquest nom perquè el temps li ha canviat el vestit tres o quatre vegades, una àvia que cosia amb un fil vermell molt llarg. Tan llarg que no s'acabava mai, i deien al mercat que aquell cabdell no minvava perquè la vella el filava ella mateixa, cada nit, amb la roca i el fus, mentre els altres dormien. Jo la vaig conèixer de petita, saps? O potser me l'han contada tantes vegades que ara la sento com si l'hagués conegut. Així passen les coses de família: es tornen veritat de tant repetir-les amb amor.