Família
La taula de la tieta Roser
Un costum absurd que va durar trenta anys i va acabar tenint sentit.
A can Roser sempre hi havia un plat de més. Un plat sencer: estovalles, got, coberts i tovalló amb l'anella de fusta.
Els nebots hi feien broma. Deien que la tieta esperava un promès de la joventut, o un fantasma, o el cobrador de la llum.
💭 Per guardar al cor
Preparar lloc per a algú que encara no coneixes és una manera silenciosa d'esperar. I l'esperança acaba trucant.
💬 Què t'ha fet sentir aquesta història?
- Montse F.30/9/2026
M'ha remogut molt. L'he llegida dues vegades seguides.
- Ignasi R.27/9/2026
Gràcies per explicar-ho sense edulcorar res.
- Laia B.24/9/2026
L'he compartida amb el meu grup de lectura de la parròquia.
Històries que també et poden agradar
Amor
El taxi de les quatre
L'última carrera de la nit i un viatge que va durar molt més del compte.
Perdó
La carta que no va enviar
Dotze anys sense parlar-se i un sobre escrit vint-i-tres vegades.
Esperança
La mestra que guardava cartes
Cada any feia escriure els alumnes al seu jo de vint-i-cinc anys. I les guardava.