El dia que va dir «nosaltres»

Jozef De Veuster va néixer el 1840 en una família pagesa de Tremelo, un poble flamenc de Bèlgica, el setè de vuit germans. El seu pare esperava que continués el negoci de blat de moro de la família, però dos dels seus germans grans havien entrat ja a la congregació dels Sagrats Cors, i Jozef, seguint-ne l'exemple, va demanar-hi l'entrada amb dinou anys, prenent el nom religiós de Damià.

No havia acabat els estudis eclesiàstics complets quan el seu germà, destinat a una missió a Hawaii, va emmalaltir de tifus i no va poder embarcar. Damià, encara no ordenat sacerdot, va oferir-se per substituir-lo, i els superiors, davant la urgència, van acceptar. Va ser ordenat prevere ja a Honolulu el 1864, poc després d'arribar-hi, i va passar els nou anys següents com a missioner itinerant per diverses illes de l'arxipèlag.

Hawaii vivia llavors una crisi sanitària dramàtica: malalties portades pels europeus i americans —verola, grip, sífilis i lepra— havien delmat una població indígena que no hi tenia immunitat. Davant la por al contagi de la lepra, el regne hawaià va aprovar el 1865 una llei de segregació que obligava a deportar tots els malalts diagnosticats a la península de Kalaupapa, a l'illa de Molokai, aïllada de la resta de l'illa per penya-segats de gairebé sis-cents metres i accessible només per mar o per un estret sender de cabres.