La nit en què Francesc ho va deixar tot

Assís, principis del segle XIII. Un jove fill de comerciant deixa la casa del seu pare i comença un camí que ningú de la seva ciutat entenia.

FeConversióPobresa

Començar a llegir

Sobre les fonts d'aquesta història

Documentat històricament
És històricament sòlid que Francesc va ser presoner a Perusa, que va renunciar públicament als béns del seu pare davant del bisbe d'Assís i que va fundar una fraternitat de vida pobra.
Tradició
Les fonts franciscanes primitives (Tomàs de Celano, la Llegenda dels Tres Companys) recullen l'episodi del petó al leprós com a moment clau de la conversió; és tradició primerenca i molt probable, però narrada amb finalitat espiritual.
Llegenda
El sermó als ocells i el llop de Gubbio pertanyen a les Floretes, un recull molt posterior de caràcter llegendari. No s'han de llegir com a cròniques històriques.

Francesc de Bernardone tenia gairebé tot allò que un jove d'Assís podia desitjar. El seu pare, Pietro, comerciava amb teles i el negoci anava bé. Francesc vestia com vestien els rics, cantava amb els amics fins tard i somiava, com tants altres, a fer-se un nom com a cavaller.

Assís, a començaments del segle XIII, era una ciutat petita i orgullosa, encaixada entre les muntanyes de l'Úmbria, que acabava de sacsejar-se de sobre el domini dels nobles i vivia amb la impaciència pròpia de qui s'ha guanyat fa poc la seva llibertat. Els mercaders com Pietro de Bernardone hi eren, de fet, els nous senyors: no per la sang, sinó per les teles que portaven de França i pels diners que en treien.

Continuar en el lector

💭 Per guardar al cor

Poques vegades la vida canvia amb un gest gran. Sovint canvia quan allò que ens feia por deixa de fer-nos-en. Què és, avui, allò amarg que et costa acostar-te?