El nom que li van tornar

Cap a l'any 1869, en una data que no coneixem amb precisió perquè ella mateixa no la va saber mai, va néixer en un poblet de la regió del Darfur, al Sudan actual, una nena que pertanyia al poble daju. Era filla d'una família benestant per als estàndards locals: el seu pare era germà d'un cap de poble, i ella tenia diversos germans i germanes. No sabem quin nom li van posar els seus pares, perquè el trauma del segrest que va patir de ben petita li va esborrar de la memòria, per sempre, el seu nom original i gran part dels records de la primera infància. Aquest fet —l'oblit absolut del propi nom— no és una llicència narrativa afegida per hagiògrafs posteriors: ella mateixa ho va explicar així, ja adulta, quan li van demanar que relatés la seva vida, i els historiadors ho consideren un dels detalls més versemblants i alhora més esfereïdors de tot el seu testimoni, perquè revela fins a quin punt la violència inicial va fracturar la seva identitat.

Segons el relat que ella mateixa va dictar el 1910 a una germana canossiana, que en va fer una redacció literària coneguda com a «Storia Meravigliosa» i que constitueix la font principal, gairebé única, per a tota la seva biografia, tenia entre set i nou anys quan, mentre jugava als afores del poble amb una amiga, va ser segrestada per un grup d'esclavistes armats. Aquest tipus de raspatllaments de nens i nenes eren, malauradament, una pràctica documentada i freqüent al Sudan de la segona meitat del segle XIX, alimentada per les xarxes de tràfic d'esclaus que travessaven el continent africà cap als mercats del nord i de l'Orient Mitjà, i que les potències colonials europees només van començar a combatre, de manera desigual i sovint interessada, en les dècades següents. El fet del segrest en si, doncs, s'inscriu en un context històric ben documentat, encara que els detalls concrets del dia i les circumstàncies exactes provinguin exclusivament del seu propi record, transmès dècades més tard.