Pensar fins al final

Edith Stein va néixer el 12 d'octubre de 1891 a Breslau, aleshores ciutat alemanya i avui Wrocław, a Polònia, coincidint aquell any amb el Yom Kippur, el Dia de l'Expiació jueu. Va ser la petita d'onze germans d'una família jueva observant; quatre d'ells havien mort abans de néixer ella. El seu pare, Siegfried Stein, comerciant de fusta, va morir quan ella tenia només any i mig, i va ser la mare, Auguste Stein, dona de caràcter fort i profundament religiosa, qui va sacar endavant el negoci familiar i l'educació dels fills. Edith sempre va parlar de la seva mare amb una barreja d'admiració i de distància intel·lectual: la respectava com a dona de fe i de feina, però des de molt jove va prendre camins que a Auguste li resultaven incomprensibles.

De nena va ser una alumna extraordinàriament dotada, amb una memòria prodigiosa i una curiositat que no s'acontentava amb respostes convencionals. Cap als tretze anys, en plena adolescència, va travessar una crisi que ella mateixa va descriure després com un allunyament conscient i deliberat de la pregària i de la fe jueva heretada: es va declarar atea. No ho va fer per comoditat ni per rebel·lia banal, segons explica en les seves pròpies memòries, sinó perquè no podia sostenir afirmacions religioses que no li semblaven fonamentades en res que pogués verificar. Aquesta honestedat radical davant la pròpia consciència —no afirmar allò que no es veu, no fingir una certesa que no es té— serà un tret que l'acompanyarà tota la vida i que, paradoxalment, serà també el que finalment la conduirà cap a la fe cristiana.

Va estudiar als instituts de Breslau i, després d'un parèntesi en què va treballar com a mestra suplent, va decidir cursar estudis universitaris, una opció encara poc habitual per a les dones del seu temps. Es va matricular primer a la Universitat de Breslau, on es va interessar per la psicologia, però aviat la va decebre el mètode d'aquesta disciplina, que li semblava incapaç de respondre a les preguntes de fons sobre la consciència i el coneixement. Va descobrir llavors l'obra d'Edmund Husserl, fundador de la fenomenologia, i el 1913 es va traslladar a la Universitat de Göttingen per estudiar-hi directament amb ell. Aquest trasllat és un fet documentat i central en la seva biografia intel·lectual: Göttingen era en aquell moment un dels centres més vius d'Europa per a la filosofia, i Stein hi va conèixer altres deixebles de Husserl, com Max Scheler, la lectura del qual sobre els valors i la persona la va impressionar profundament, encara que Scheler mateix vivia llavors lluny de la pràctica religiosa.