L'examen de la Núria

El full va caure just al costat de la seva sabata, entre les potes de la cadira metàl·lica i la motxilla oberta que algú havia deixat al mig del passadís. La Núria el va mirar un instant abans d'entendre què era: lletra menuda, quadres numerats de l'u al vint, fórmules de química orgànica copiades amb una pulcritud que delatava hores de feina la nit abans. Era la còpia de l'examen que, en tercer de batxillerat, tothom sabia que algú havia aconseguit no se sabia com, i que circulava de motxilla en motxilla des de feia dos dies com un secret a veus.

Va mirar al voltant. El passadís de davant del laboratori de química estava ple d'alumnes asseguts a terra repassant apunts, algú mossegant un llapis, algú altre parlant massa fort pels nervis. Ningú semblava haver vist caure el full. O potser sí, i simplement ningú li donava importància perquè no era seu i no li tocava a ell decidir-ne res.