Perdó
La carta que no va enviar
El perdó de vegades no arriba tard: arriba lent.
El Quim havia escrit la carta vint-i-tres vegades. Ho sabia perquè les guardava totes en una capsa de sabates, ordenades per data, com si algun dia haguessin de servir de prova.
El motiu de la baralla amb el seu germà ja no era el més important: una herència, una casa al poble, unes paraules dites en un funeral. El que pesava eren els dotze anys de silenci que havien vingut després.
💭 Per guardar al cor
Sovint no ens falta valor per perdonar, sinó una ocasió senzilla. Busca-la: un cafè n'hi ha prou.
💬 Què t'ha fet sentir aquesta història?
- Montse F.30/9/2026
M'ha remogut molt. L'he llegida dues vegades seguides.
- Ignasi R.27/9/2026
Gràcies per explicar-ho sense edulcorar res.
Històries que també et poden agradar
Perdó
La clau sota l'estora
Set anys sense saber-ne res i la clau sempre al mateix lloc.
Esperança
La mestra que guardava cartes
Cada any feia escriure els alumnes al seu jo de vint-i-cinc anys. I les guardava.
Família
La taula de la tieta Roser
Sempre parava un lloc de més. Deia que mai se sap.