Amor
El taxi de les quatre
Una adreça, una maleta petita i cap pressa.
L'avís va entrar a les quatre de la matinada, quan la ciutat ja era només llums de semàfor parpellejant per a ningú. En Xavi va mirar la pantalla de la ràdio del cotxe amb una ganyota. El seu torn s'acabava a un quart de cinc i aquella cursa el deixaria tocat per a tot el matí. Va estar a punt de rebutjar-la, però el dit va prémer «acceptar» abans que el cap acabés de decidir-ho. Feia disset anys que conduïa taxis i encara no sabia explicar per què, algunes nits, acceptava el que no li convenia.
L'adreça era un carrer estret del barri vell, d'aquells on els balcons gairebé es toquen d'una banda a l'altra. Va aparcar davant d'un portal de fusta fosca amb la pintura clivellada i va tocar el clàxon un instant, breu, per no despertar el veïnat. Va esperar cinc minuts. Després deu. Estava a punt de trucar per ràdio per avisar que se n'anava quan la porta es va obrir.
💭 Per guardar al cor
De vegades el servei més gran no és arreglar res. És donar temps a algú que ja no en té gaire.
💬 Què t'ha fet sentir aquesta història?
- Montse F.30/9/2026
M'ha remogut molt. L'he llegida dues vegades seguides.
Històries que també et poden agradar
Família
La taula de la tieta Roser
Sempre parava un lloc de més. Deia que mai se sap.
Amor
El pa de cada dilluns
El forner posava el pa sobrant en una caixa. Un dia va canviar el cartell.
Moments difícils
Quan la mar es va endur les xarxes
El temporal els va deixar sense res. El que va venir després no ho esperava ningú.